Junts per arribar a un acord
La sessió d'investidura al Parlament de Catalunya ha generat un cert neguit i desconcert en alguns sectors de l'independentisme, que després de l'èxit de les eleccions del 27-S i l'aprovació de la resolució de desconnexió del 9-N trobaven lògic que s'hagués investit el president de la Generalitat per tenir un govern fort per afrontar amb consistència aquest tram del procés d'alliberament nacional. La lògica parlamentària, tanmateix, té les seves pròpies dinàmiques i la realitat de la victòria del sobiranisme és que és el resultat de la suma de dues formacions que, juntes, sumen majoria absoluta per caminar cap a l'estat propi però que, per separat, tenen prou diferències ideològiques per fer la investidura extremadament complicada.
Són moments delicats però no hi ha motius per al pessimisme, perquè del debat d'aquesta setmana n'ha quedat constància que les negociacions són ben vives i, per rebatre el derrotisme, l'última onada del Centre d'Estudis d'Opinió indica que, lluny de desinflar-se, el sobiranisme es reforça. Cal valorar la situació, doncs, en la seva justa mesura, i no dramatitzar més del compte per més que la situació no sigui la que hauria convingut més en uns moments en què l'Estat ha començat a desencadenar alguna cosa més que amenaces amb tota la seva virulència. La manifestació d'avui convocada per l'ANC, doncs, hauria de ser una mostra de suport als partits i no un acte de pressió que no faria altra cosa que tensar encara més una situació que necessita deixondir-se i trobar el punt de serenor propici perquè les negociacions per a la investidura culminin amb l'acord que tothom vol però encara ningú sap com teixir.