Mesures excepcionals a Brussel·les

La capital belga i europea, Brussel·les, va viure ahir el seu tercer dia d'excepcional aturada de l'activitat ciutadana a causa de l'alerta de màxima seguretat
decretada pel govern. Una situació totalment anòmala en una gran
ciutat occidental i que segur que celebren, i molt, els gihadistes que l'han provocat. A l'altre costat,
unes autoritats sense resultats
policials clars després de tres dies de batudes.

El govern belga, ferm en la seva decisió de tenir la capital paralitzada, ja ha demostrat que prefereix aquesta excepcionalitat a arriscar-se a patir un atemptat. Una incertesa que no podrà mantenir gaire temps, perquè el suport ciutadà d'aquests primers dies és fàcil que se li giri en contra i també perquè la fermesa esdevindrà fàcilment debilitat si no hi ha èxit policial. En tot cas, la feina d'aquests dies de la policia i l'exèrcit belga potser arriba fora de temps i després d'algunes errades clamoroses en la prevenció i la detenció de gihadistes. Seria bo creure, en aquest sentit, que la posició oficial respon, efectivament, a una amenaça certa i no pas a una simple demostració de força.

El que ja no seria acceptable és que les mesures excepcionals que es viuen a Brussel·les es convertissin en habituals i que la seguretat passés a davant d'unes llibertats individuals i col·lectives que tan difícil ha estat d'aconseguir. Cert que la lluita contra el gihadisme d'Estat Islàmic ha de ser una prioritat màxima per als països occidentals i que això comportarà sacrificis que els ciutadans han d'estar disposats a acceptar. Uns esforços que, sobretot, s'haurien de fer sobre el terreny on Estat Islàmic intenta imposar el seu neofeixisme religiós.