Més tard serà massa tard
A punt de començar la 21a conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic, la comunitat científica està unànimement d'acord en un punt: encara hi ha temps per revertir l'escalfament global però el marge és cada vegada més petit. “Més tard serà massa tard”, es pot llegir des de fa setmanes a la façana del Palais Bourbon, seu del Ministeri d'Afers Exteriors francès, a París, un missatge prou contundent sobre la gravetat de la situació mediambiental.
Els càlculs establerts d'acord amb l'evolució registrada al llarg dels anys situen la temperatura del planeta quatre graus centígrads per damunt de la de l'era industrial. Un dels reptes de la reunió de l'ONU serà precisament si cal reduir aquest marge en tres graus i quines mesures es poden pactar per assolir l'objectiu. Hi ha tantes raons per a l'optimisme com per al pessimisme. La Xina, el primer emissor mundial de gasos hivernacle, s'ha compromès per primera vegada a limitar els seus nivells de pol·lució, tot i que ho ha fet posant damunt la taula un calendari còmode que s'allargarà almenys fins al 2030. Alhora, però, damunt la reunió plana el fracàs de les anteriors cimeres a l'hora de respectar els acords a què s'havia arribat.
L'èxit de la trobada, doncs, pot dependre de la combinació de dos factors. D'una banda, el canvi que s'ha produït en l'opinió pública i la pressió que això ha traslladat als governants, que després de molt de temps donant ales als sectors negacionistes s'han vist obligats a incloure el compromís ambiental a l'agenda política. De l'altra, el ‘mea culpa' entonat pels països emissors, que ja no poden basar el seu creixement en la impunitat.