El repte de la lluita contra la sida
La lluita contra el virus d'immunodeficiència adquirida (VIH) o, el que és el mateix, contra la sida que provoca, és sense cap mena de dubte una de les proeses mèdiques més importants de la història de la medicina. En molt pocs anys, aquesta plaga letal per a milions de persones ha aconseguit un nivell de recerca mèdica amb resultats positius sense precedents, i les previsions fetes per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) continuen sent optimistes a curt i a mitjà termini amb vista a la pràctica eradicació del VIH en la pròxima dècada i mitja, en espera d'una vacuna que representarà un canvi encara més radical en el tractament i prevenció d'aquesta malaltia.
El poderós avenç de la recerca mèdica i científica no tindria l'efectivitat que té sense que paral·lelament es mantinguin unes polítiques socials de prevenció i detecció sòlides i una conscienciació sobre els perills de les conductes de risc, perquè la millor manera de lluitar contra la sida continua sent no tenir-la i no transmetre-la. Ha estat una lluita llarga i dura, perquè ha afectat especialment col·lectius estigmatitzats pel fet de ser poblacions de risc o, simplement, perquè ja eren grups que abans de la propagació de l'epidèmia constituïen grups discriminats. Això, al món occidental. Perquè un altre dels problemes irresolts és la gran descompensació estadística que hi ha entre el primer món i el món subdesenvolupat en la profilaxi, control, detecció i contenció de la malaltia.
Les fites assolides són monumentals, però els reptes encara són enormes i suposen la perseverança en els camins oberts i l'ampliació geogràfica i social de les batalles guanyades.