La perillosa escalada russoturca

Rússia i Turquia han entrat en una perillosa escalada d'acusacions i contraacusacions que, si no s'atura a temps, pot agreujar encara més la difícil situació geopolítica al sud-est d'Europa i a l'Orient Mitjà. Tant Turquia com Rússia s'han convertit, però, en ostatges de les figures polítiques dels seus respectius presidents. Així, tant Vladímir Putin com Recep Tayyip Erdogan semblen fets d'un mateix caràcter arrogant i autoritari que els allunya de qualsevol acord possible. Una entesa vol dir haver de fer concessions i aquesta és una paraula que sembla que no coneixen els dos líders, que veuen qualsevol compromís com un acte de debilitat inacceptable tant personalment com políticament. La fermesa és l'única opció possible. Una actitud que, també en els dos casos, és sovint més de cara al consum intern que no pas una veritable posició internacional. Una política interna basada en actuacions de caire cada cop més autoritari, en una deriva que allunya cada cop més els dos països dels paràmetres d'una democràcia moderna. Fins i tot Turquia, amb unes institucions molt més fermes i independents que les russes, ha iniciat un camí perillós que només es redreçarà davant les exigències futures de la Unió Europea.

En tot cas, farien bé Putin i Erdogan de començar a rebaixar la tensió per molta raó que tinguin els russos de queixar-se per l'abatiment, sense cap raó evident, del seu bombarder i de denunciar els vincles turcs amb Estat Islàmic. Turquia, país de l'OTAN, no cal oblidar-ho, ha de començar també a jugar un paper destacat en la lluita contra els gihadistes i renunciar als beneficis que aquests anys de conflicte li han reportat.