Persecució judicial als municipis

La persecució judicial a la qual estan sotmesos cinc ajuntaments catalans pel seu suport en els plens respectius a la resolució sobiranista del Parlament és un exemple més de la intolerable i patètica persecució política per la via judicial que s'està fent contra l'independentisme. Intolerable perquè la utilització dels òrgans judicials per resoldre problemes polítics és la millor manera d'evitar resoldre'ls. Patètica perquè resulta pintoresc veure com una institució judicial de la importància de l'Audiencia Nacional, acostumada a tractar assumptes de gravetat, es deixa instrumentalitzar per un fet tan innocu com una declaració de suport a una declaració sense contingut executiu.

L'ofensiva judicial contra cinc municipis (la Seu d'Urgell, Girona, Sant Cugat del Vallès, Igualada i Celrà) és, a més, un exemple més que s'afegeix a la llarga rastellera de les demostracions no només de la incapacitat de l'Estat espanyol d'actuar amb respecte a la llibertat d'expressió i la voluntat de la majoria parlamentària escollida pel poble català, sinó de l'abús de la grandiloqüència i la barroeria més prepotent amb una altra acció absolutament desproporcionada. Tot i el suport de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i la Generalitat, és indiscutible que els consistoris, amb els seus alcaldes al capdavant, corren un risc cert si les investigacions de l'Audiencia Nacional acaben tenint recorregut judicial. La temeritat de la justícia espanyola, incapaç de sostreure's a les pressions polítiques, aconsegueix el fi contrari al que persegueix. Una justícia sense credibilitat no té autoritat, i només pot recórrer a la pura i dura repressió que la converteix en injustícia.