Una política monetària divergent
La Reserva Federal dels Estats Units ha apujat un quart de punt els tipus d'interès per, sobretot, donar un missatge al món: la crisi s'ha acabat. I, per tant, caldrà pagar per endeutar-se en dòlars. La Reserva Federal té raó: l'economia creix per sobre del 2% i la taxa d'atur ha caigut fins al 5%. Si la inflació encara està per sota del límit òptim del 2% és perquè els preus de les primeres matèries continuen deprimits. Però la decisió de la Reserva Federal d'apujar els tipus té una altra conseqüència: les polítiques monetàries dels EUA i de la UE tornen a divergir.
¿Quines conseqüències tindrà aquesta nova divergència, que ja es va registrar a l'inici de la crisi? Segurament seran molt lleus, per almenys dos motius. El primer, que els EUA estan apujant els tipus amb molta prudència, i així continuaran en el futur. El segon, que els mercats ja han descomptat l'increment dels tipus, ja que l'economia nord-americana feia mesos que donava signes de recuperació vigorosa.
L'augment successiu de tipus provocarà l'apreciació del dòlar i, en conseqüència, Catalunya se'n beneficiarà: serà més fàcil exportar i hi arribaran més turistes nord-americans. Els bancs dels EUA veuran com augmenten els seus marges i, recíprocament, s'incrementaran les quotes de qui tingui deutes en dòlars, siguin empreses, particulars o governs. El petroli i altres primeres matèries es pagaran més cares i és possible que hi hagi una fuita de capitals cap als Estats Units. El BCE hi ha d'estar atent. Encara que la turbulència sigui discreta pot causar problemes, sobretot al sud d'Europa. Però la seva política en els últims temps fa témer que no sabrà reaccionar a temps.