El trist rècord dels refugiats
L'allau de refugiats i immigrants que durant aquest any han arribat a Europa ja és oficialment la crisi humanitària més important d'ençà de la Segona Guerra Mundial. Però més enllà de la solemnitat dels titulars s'imposa una realitat amarga: els nouvinguts només deixaran de ser un problema quan la recuperació econòmica del continent torni a exigir més mà d'obra barata.
Les xifres aportades per l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) són contundents: el flux conjunt de refugiats i immigrants ha trencat enguany el rècord del milió de persones, un fenomen que s'ha vist atiat pels conflictes bèl·lics de l'Afganistan, l'Iraq i Síria. En aquest sentit, la immensa majoria dels desplaçaments per via terrestre s'han fet des de Turquia, mentre que una de cada dues persones que han aconseguit creuar la Mediterrània procedia de Síria. Però, sens dubte, la dada més dramàtica és que entre les víctimes mortals que s'han quedat pel camí han anat en augment els nens.
Després de les bones paraules inicials i els braços oberts amb què es van rebre els primers refugiats, es va passar després al lamentable espectacle xenòfob protagonitzat pels governs d'alguns països. Avergonyits per la seva pròpia incapacitat de gestionar la situació, els socis europeus han intentat fer entrar en raó els dirigents més reaccionaris i han acabat impulsant finalment mesures destinades a regular les arribades i a controlar més les fronteres. Les persones, doncs, tractades com a mercaderia política per part d'uns governs que tenen part de responsabilitat en les causes que les empenyen a deixar enrere casa seva.