Víctimes de l'aritmètica diabòlica

L'assemblea maratoniana
de la CUP va acabar ahir amb un resultat que va causar sorpresa general fins al punt que, després de l'empat tècnic entre els partidaris i els detractors d'investir president Artur Mas, la mateixa organització política va haver de buscar fórmules d'urgència que permetessin desencallar la situació creada. El comitè polític i el grup d'acció parlamentària seran ara els encarregats de decidir els passos que cal fer, però l'atzucac al qual s'ha arribat amenaça d'agreujar la divisió interna, clarament reflectida en les tres votacions successives que hi va haver ahir.

La investidura del nou president de la Generalitat i la constitució del corresponent govern han tornat a quedar novament en suspens, després de tres mesos de negociacions intenses que han creat fortes tensions internes al partit anticapitalista i han sotmès el conjunt de les forces sobiranistes a un desgast gens recomanable. Poques vegades un procés tan legítim com la negociació política d'una investidura s'ha vist sotmesa a un escrutini tan sever però poques vegades ens hi hem jugat tant com a país. Per això, l'assemblea d'ahir havia aixecat tantes expectatives, i per això també el desenllaç i la coincidència numèrica exacta entre les dues posicions van resultar tan sorprenents.

En aquest sentit, Antonio Baños va reivindicar una vegada més el valor de la democràcia participativa enfront dels qui prenen decisions transcendents des dels despatxos, tot i que això impliqui patir les conseqüències del que ell mateix va qualificar com a “aritmètica diabòlica”. La democràcia és lenta, va recordar també Baños, però els veredictes no poden ser eterns.