Esperant que es desencalli el procés
La ressaca de l'assemblea de la CUP que diumenge va acabar sense resultat o, pitjor encara, que va acabar amb una votació que no va permetre adoptar cap decisió concreta sobre el tema que se sotmetia a l'escrutini de la militància, es va gestionar ahir d'una manera resignada i relativament contemporitzadora entre les dues parts protagonistes. La CUP va mostrar ahir la seva cara més discreta per mirar de pair els resultats i començar a buscar una sortida al bloqueig que viu el procés i, en primer lloc, la seva pròpia formació, partida per la meitat en una qüestió tan transcendental com és la investidura d'Artur Mas i la formació de govern.
Les perspectives que es presenten quan falten quatre dies per a la decisió –cal esperar que definitiva– de la CUP són tan incertes com han estat fins ara, amb l'afegit que la incertesa ja juga contra el rellotge dels terminis legals de manera irremissible. Qualsevol decisió que es prengui serà perfectament coherent i legítima amb els principis polítics personals dels que les adoptin. Però la decisió que cal prendre no exigeix coherència particular sinó responsabilitat general. I aquí és on caldrà valorar quines perspectives es generen per a la continuïtat del procés en cas d'haver de passar un cop més per les urnes i quines oportunitats es perden en una conjuntura favorable com és el que es deriva del no menys complex panorama espanyol sorgit dels comicis del 20 de desembre passat. Tot i que hagin passat més de tres mesos, en política no hi ha temps perdut, tot depèn dels resultats; ni decisions equivocades, tot depèn de què comportin les tries i què representin per als objectius marcats. La decisió és molt fàcil de prendre però molt difícil d'assumir. És política, en suma.