Un procés de modernitat inacabat
Aquest primer de gener s'ha celebrat, sense grans festes, el 30è aniversari de l'adhesió de l'Estat espanyol i de Portugal a la Comunitat Econòmica Europea. Als documents divulgatius d'aquesta institució, nascuda entre altres objectius per evitar les guerres a Europa, hi figuren les paraules d'un dels seus fundadors: la CEE “uneix persones, no estats”, un pensament que ara sembla bandejat.
L'aniversari de l'adhesió dels dos territoris europeus coincideix amb un moment en què la idea mateixa de la Unió Europea està en crisi. Aquest territori garantia la lliure circulació de capitals, béns, serveis i persones. La immigració, l'amenaça gihadista i la mateixa crisi econòmica han posat en entredit algunes d'aquestes llibertats. Però la UE també és un territori que hauria de garantir la llibertat, la dignitat i els drets humans. Alguns d'aquests principis han quedat malferits, tal com es comprova a la vista dels últims fets. Creix l'euroescepticisme i les fòbies que amenacen el projecte mateix. La solució és avançar cap a la unitat política.
Pel que fa a Catalunya i Espanya, l'adhesió va representar un impuls al procés de modernització que encara no ha culminat perquè la política econòmica, a Espanya, no respon tant als principis d'eficiència econòmica com als de la satisfacció electoralista. Però l'adhesió també va representar la renúncia d'Espanya a resoldre els problemes polítics amb els procediments acostumats els segles XIX i bona part del XX, i d'això Catalunya, que sempre ha estat el territori més europeista de l'Estat, també se n'ha beneficiat. Ara només cal que l'esperit fundacional, el de la unitat de les persones i no la dels estats, es concreti en noves realitats.