L'hora de tornar a empènyer

Si, com sembla, res no canvia en els pròxims dies en el trasbalsat escenari polític català, el país s'encamina a unes noves eleccions d'aquí a poques setmanes. La decisió de la CUP de no investir president Artur Mas, que ha arribat després de tres mesos intensos d'incertesa i d'un debat que ha deixat molt tocada –si no esquerdada– l'organització de l'esquerra anticapitalista, ens aboca a un carreró sense sortida, i encara més després que ahir CDC refermés la seva aposta ferma per l'actual president en funcions. I res fa pensar que les crides a negociar d'urgència una sortida tinguin èxit, malgrat la incertesa que suposa, per a l'independentisme, anar a unes noves eleccions.

L'obstacle que la CUP ha posat al mig del procés –tard i contravenint l'opinió de molts dels seus votants– no és menor, però l'independentisme l'ha de deixar ben aviat enrere i centrar-se en la nova oportunitat de refermar la seva voluntat en la segona volta del 27-S que seran les eleccions que ja s'albiren. Una voluntat d'anar cap a la independència que milers de catalans han deixat ben clara els últims anys, amb mobilitzacions massives i a les urnes. Una majoria de ciutadans que va arribar a la conclusió que no podia continuar amb un sistema polític espanyol en el qual no creia i que, a més, li negava els seus drets bàsics. Una situació que no ha canviat a l'Estat i que tot fa pensar que així es mantindrà molt temps, malgrat les promeses, més aviat una mica etèries i minoritàries, de celebrar un referèndum a Catalunya. No és l'hora, doncs, malgrat la decepció del moment, de replegar-se, ni tampoc de lluites entre partits amb el mateix objectiu. Tot el contrari, és l'hora de tornar a empènyer per assolir allò que, després de 300 anys, tenim més a prop que mai.