No només la Xina sacseja els mercats
La borsa xinesa va viure ahir una de les sessions més curtes de la seva història per la frenètica venda d'accions, que va obligar a suspendre'n la cotització. L'explicació més immediata és que els inversors venen ara per avançar-se a les noves regulacions, segons les quals els accionistes que tinguin més d'un 5% d'una companyia no podran desfer-se de més d'un 1% d'aquesta. Però aquesta és una explicació circumstancial que no explica l'origen de la sotragada.
El que hi ha al darrere de la crisi borsària de la Xina, la segona economia del món, és el temor que aquest país hagi entrat en un procés de frenada de final incert. Per mirar de reactivar les exportacions –ja que el consum interior és incapaç de prendre'n el relleu–, el govern xinès ha iniciat una política de devaluació continuada i encoberta de la moneda. Els inversors, davant aquesta decisió i en un marc d'economia intervinguda, temen que la situació sigui pitjor del que s'admet oficialment. El resultat és un cicle de vendes borsàries i una fuita de capitals, que encara empeny més a la baixa els mercats que, a més, temen ara una espiral deflacionista.
Hi ha més factors que expliquen per què aquesta inestabilitat s'està contagiant a les borses mundials. El principal és la paradoxal davallada del preu del petroli. Paradoxal perquè, sempre que hi ha hagut tensions al golf Pèrsic, el preu del cru s'ha disparat. Però bona part de l'economia mundial està en crisi i, sobretot, l'Aràbia Saudita pressiona per barrar l'accés al mercat a l'Iran, que ara, un cop aixecades les sancions, hauria de poder tornar a vendre petroli. I també s'ha de comptar amb l'última acció bèl·lica de Corea del Nord, que no ajuda gens a estabilitzar els mercats.