La crisi oberta a la CUP

Ni un més que poc probable acord d'última hora entre Junts pel Sí i la CUP podria servir per tancar el que, a hores d'ara, ja és una greu crisi oberta a l'organització de l'esquerra anticapitalista, partida literalment en dues parts, arran del debat intern sobre la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat. Una crisi entre dues sensibilitats de la CUP, una de més social i una altra de més de país, per dir-ho d'una manera fàcil d'entendre, fruit de la complicada confluència de diferents organitzacions i corrents ideològics per tirar endavant una candidatura d'esquerres alternativa en les eleccions de l'any 2012. Dues sensibilitats que han topat constantment des de llavors, malgrat que les divergències transcendissin poc a l'opinió pública. Divergències que es van fer ben evidents, per exemple, els anys 2012, 2013 i 2014 a l'hora de donar un suport explícit a les grans mobilitzacions endegades per la societat civil durant la Diada Nacional o, fins i tot, en el debat sobre si calia presentar-se a les eleccions i créixer en l'àmbit nacional o continuar essent una força municipalista.

Ha estat, justament, del món municipalista d'on han sorgit aquests dies les principals crítiques a l'acord final de no investir Mas. Crítiques que deixen ben evident la ferida que el debat intern ha deixat en l'organització. Una ferida que, si hem de fer cas de les declaracions d'alguns dirigents en el sentit que l'organització ja no els representa, potser només es podrà tancar amb la sortida del sector que va caure derrotat en el consell polític del dia 3 passat. En tot cas, les intencions d'una part dels guanyadors d'acostar-se a altres forces polítiques d'esquerres per una futura candidatura al març no fan res més que confirmar aquest extrem.