Un discurs de futur i de compromís
Carles Puigdemont, investit des d'ahir al vespre com a cent trenta president de la Generalitat de Catalunya, va deixar ben clar des del primer moment el seu compromís total, i amb totes les conseqüències, amb el procés cap a la independència que marcarà aquesta legislatura excepcional. En un discurs clar, contundent i ple de coratge, Puigdemont no va dubtar primer de tot a demanar perdó als catalans per la manca d'acord entre els independentistes durant tres mesos, però de seguida es va comprometre amb fermesa i claredat meridiana a complir amb l'encàrrec rebut a les urnes el 27-S. En aquest sentit, Puigdemont es va mostrar com un independentista ferm per liderar una legislatura no pas de fireta, com la voldrien alguns, sinó amb la intenció seriosa de portar el país cap a la seva plena llibertat. Un camí per al qual el fins ara alcalde de Girona va reclamar, de manera encertada, la necessitat d'ampliar la majoria social independentista. Puigdemont va saber mostrar també perfil propi, malgrat les urgències que han marcat la seva candidatura i el poc temps que havia tingut per preparar el seu discurs i el programa de govern. Un programa, d'altra banda, molt condicionat pels acords de legislatura i pels necessaris compromisos assolits en l'àmbit social, sobretot.
L'oposició, d'altra banda, va voler treure transcendència i menystenir les intencions del nou president i del bloc independentista, en la repetició d'uns discursos, sovint en to amenaçador, ja molt vistos i que semblen obviar que hi ha una majoria de la cambra catalana, i no pas justa, que vol construir un nou estat. Una oposició també en fora de joc per un acord d'última hora entre Junts pel Sí i la CUP que ja
no preveien que es produís.