Les lliçons de les guerres del Golf

Una de les lliçons que l'any 1991 vam aprendre gràcies a la primera guerra televisada és que a partir d'aleshores les guerres podien ser més opaques que mai. La televisió, que ja havia tingut un paper determinant en la invasió del Vietnam, adquiria un protagonisme absolut i es consolidava com una nova arma al servei de les grans potències. La primera guerra del Golf també va ensenyar-nos que una guerra no es pot arreglar amb una altra guerra. Perquè quinze anys després de l'enfrontament entre la coalició internacional liderada pels Estats Units i l'exèrcit del dictador Saddam Hussein, es pot constatar fins a quin punt els ideòlegs de la
intervenció militar van deixar una herència lamentable. La segona ofensiva aliada, desencadenada a sang i foc el 2003, va servir per derrocar el dictador que la primera havia permès que conservés la vida i el poder però va obrir la porta al desgavell actual que es viu a la regió i indirectament va ser el germen d'Estat Islàmic.

Derrocant Saddam Hussein, els Estats Units van reafirmar la seva condició de gendarme del món però, alhora, van acreditar una vegada més la seva incapacitat per gestionar políticament els desastres militars que al llarg de la història han provocat arreu del món. El fracàs del Golf és tan sols un dels més recents, el que va inaugurar la guerra moderna, basada en la desinformació i el menyspreu cap a les víctimes col·laterals. Des d'aleshores, la maquinària bèl·lica s'ha orientat sobretot a minimitzar les baixes dels soldats i a menysprear les dels civils. I el pitjor de tot és que les mateixes potències que aleshores van fer pinya ara estan planejant una nova guerra com a única alternativa per destruir els santuaris del terrorisme islàmic.