El preu del petroli com a símptoma

La davallada del preu del barril de petroli (159 litres) s'explica en gran part per la mateixa raó per la qual, el juny del 2006, va assolir els gairebé 140 dòlars: la Xina. Fa deu anys, la gran demanda d'aquest país va provocar una alça continuada de la cotització del cru. Ara, el barril de petroli està en els 28 dòlars perquè l'economia xinesa és incapaç de recuperar les taxes de creixement habituals. Però amb això no n'hi ha prou. Els preus cauen perquè, tot i que la demanda disminueix, la producció no ho fa igualment, sinó tot al contrari.

En anys anteriors, l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) responia a la depressió de la demanda produint menys. Però l'OPEP no reaccionarà ara així per la resistència de l'Aràbia Saudita. Aquest país vol fer ruïnós el ‘fracking' nord-americà –que també explica la sobreoferta de cru–, desincentivar les energies alternatives, barrar el pas al retorn de l'Iran al mercat i complicar la vida a Rússia. A més, l'hivern és càlid i persisteix la incertesa econòmica. Tot plegat afegeix pressió a la baixa sobre el cru a curt i mitjà termini, tret que hi hagi alguna crisi bèl·lica.

La reducció del preu del petroli està afectant les borses i tot plegat tindrà conseqüències immediates. Les empreses cotitzades s'estan abaratint, i això és una invitació a un procés de fusions i d'adquisicions des de l'estranger que afectarà bancs i empreses energètiques. L'economia catalana i les famílies haurien de notar una disminució de la factura energètica. El que no és previsible és que el preu de la gasolina pugui baixar gaire, ja que un 77% del preu respon a impostos i a costos de transport del cru i de refinament per convertir-lo en carburant.