Europa vol més català a la justícia
L'enèsima constatació que l'ús del català és preocupantment residual en l'administració de justícia arriba novament d'Europa. El Consell Europeu, l'organisme creat després de la Segona Guerra Mundial per vetllar pel respecte dels drets humans, acaba de renyar l'Estat espanyol perquè no hi ha prou jutges i fiscals catalanoparlants, un requisit indispensable per garantir que els ciutadans no tenen indefensió. En aquest sentit, la primera recomanació que la institució europea trasllada a les autoritats espanyoles és que facin el que sigui necessari perquè d'una vegada per totes les comunitats autònomes puguin dur a terme els processos judicials en les llengües cooficials.
L'informe europeu deixa, doncs, en evidència l'Estat espanyol perquè les seves demandes estan recollides a la mateixa Constitució i demostra que no ens trobem davant una situació creada per la manca de recursos sinó per la manca de voluntat política. El problema, a més, no es limita a l'àmbit de la justícia; el Consell d'Europa troba a faltar més esforços per normalitzar l'ús de les llengües oficials a tots els serveis públics, especialment a la sanitat i l'educació. Novament, el diagnòstic contradiu la visió centralitzadora que es té des de Madrid, amb uns governs que fins ara han menystingut de manera sistemàtica les reivindicacions lingüístiques de les nacions històriques.
El reconeixement de la realitat lingüística continua essent un dels fracassos més palmaris de la democràcia espanyola, fins al punt que les institucions comunitàries són capaces d'exhibir més sensibilitat en aquesta qüestió que no pas els governants que en teoria tenen l'obligació de preocupar-se'n.