Una fràgil recuperació laboral

L'Enquesta de Població Activa calcula que l'atur va disminuir en 87.900 persones l'any passat i que l'ocupació va créixer en 53.800. Així, la taxa d'atur al nostre país es va situar per sota del 18%. Abans de res s'ha de valorar aquesta reducció de la cua de l'atur, i és impossible no alegrar-se per totes les persones que han aconseguit una ocupació en els últims mesos. Però aquest fet s'ha de prendre amb una gran prudència, perquè un examen detallat de les dades demostra que els fonaments de la disminució són molt fràgils.

Primer de tot, és impossible obviar que, segons l'EPA, encara hi ha més de 668.000 persones sense feina a Catalunya. Aquesta xifra per si mateixa desinfla qualsevol cofoisme. Però és que, a més, l'ocupació generada es fonamenta en la temporalitat i en el sector dels serveis, mentre que el segment de la indústria dóna pocs signes de vitalitat. Contractes curts i en sectors que es mouen en cicles molt limitats no conviden els treballadors a confiar gaire en el futur. Per si amb això no n'hi hagués prou, part de la disminució de la taxa d'atur no s'explica per la generació de contractes, sinó perquè hi ha una part de la població activa, la jove sobretot, que decideix marxar del seu país per falta d'oportunitats laborals.

Catalunya té al davant un repte formidable, que consisteix a reduir la taxa d'atur fins a nivells suportables amb la generació de llocs de treball, no amb el recurs de la immigració. Però amb això no n'hi ha prou. A més, han de ser llocs de treball estables. I això, en el món actual, només va associat a l'especialització i al coneixement. És una altra raó que explica per què Catalunya necessita ser independent: per tenir un model plenament europeu.