Sánchez, contra el rellotge
L'encàrrec del rei Felip a Pedro Sánchez perquè intenti formar govern posa en marxa el compte enrere per tal que s'investeixi un president espanyol o bé anar a unes altres eleccions. La pressió sobre la política espanyola per tal de posar fi a la interinitat i l'aïllament de Mariano Rajoy per poder aconseguir els suports necessaris per revalidar el seu càrrec han portat el cap de llista del PSOE a jugar bé les seves cartes en l'aposta ideal d'aquell que no té res a perdre i molt a guanyar, començant per la seva valoració personal.
La tasca de Sánchez està molt lluny de ser senzilla, en primer lloc perquè parteix d'un nombre de diputats tan baix que el conglomerat d'aliances que haurà de teixir és tan gran que inclou diverses incompatibilitats ideològiques creuades que seran molt difícils de llimar. I aquesta tasca homèrica és només la part senzilla. Perquè totes aquelles aliances que aconsegueixi bastir hauran de ser ratificades per una maquinària socialista a hores d'ara imprevisible, amb uns corrents de fons retrògrads que caldrà veure com influeixen la militància.
Des de Catalunya el canvi continua tan lluny com estava amb el PP de Mariano Rajoy. La prova n'és el discurs d'ahir de Pedro Sánchez, que va equiparar sense manies terrorisme i sobiranisme i que va deixar clar que la unitat d'Espanya és un bé que està per damunt de la voluntat democràtica dels catalans. Això sense tenir en compte que qualsevol reforma constitucional federalitzant hauria de tenir el suport del PP. Les negociacions, sense cap garantia d'èxit, van per tan llarg que a Catalunya no hi ha temps per aturar-se a esperar què passa i més tenint en compte que no és previsible que passi res de bo.