Un avís i una sortida per a Catalunya
Catalunya és, efecte seu de Madrid descomptat, el principal motor econòmic de l'Estat espanyol. Per això, qualsevol informe s'ha de prendre com si concernís directament al nostre país. La Comissió Europea acaba d'emetre la seva projecció de creixement per aquest any i pel que ve. Segons els seus càlculs, l'economia de l'Estat espanyol creixerà un 2,8% aquest any i un 2,5% el que ve. Són taxes positives, però encara queda molta feina a fer perquè el fantasma de la crisi quedi enrere i l'economia creixi fins al 4%. Per a Catalunya és un objectiu factible, sempre que pugui ordenar la seva pròpia política econòmica.
La Comissió Europea també assenyala les grans debilitats del govern espanyol. Ara n'hi ha que posen el focus en la inestabilitat política perquè això, s'afirma des de Brussel·les, fa que els inversors aturin les seves decisions. Però tal explicació, que es remarca interessadament en determinats mitjans, és circumstancial. El problema que llasta l'economia espanyola, i amb aquesta la catalana, és de caràcter estructural, la manifestació del qual és un deute públic, privat i extern molt elevat i un dèficit per sobre dels límits. La CE ja ha avisat que, sigui quin sigui el govern que hi hagi a l'Estat, haurà de fer unes retallades d'almenys 9.000 milions d'euros.
Però l'arrel de tot plegat és molt més fonda. L'economia espanyola continua molt regulada i és el govern el que, a través del BOE, assigna els grans contractes. Moltes activitats no s'arbitren d'acord amb la seva eficiència econòmica, sinó segons altres interessos. Alguns han aflorat. D'altres ho faran tard o d'hora. Però és una manera perniciosa d'organitzar l'economia de la qual Catalunya s'ha d'allunyar.