En funcions tampoc no s'aturen
L'executiu espanyol en funcions va portar ahir el conflicte de competències davant el Tribunal Constitucional amb la petició expressa que liquidi el Departament d'Afers Exteriors que dirigeix Raül Romeva, una actuació previsible si es té en compte la línia seguida en els últims anys pel govern de Mariano Rajoy. Res no s'escapa a la persecució d'un estat que no pensa deixar moure's ni un mil·límetre Catalunya perquè defensi el seu cas al món. I no ho pensa deixar fer encara que l'instrument utilitzat compleixi totes les garanties estatutàries, com és el cas, perquè la conselleria d'Exteriors que dirigeix Raül Romeva formalment no té res d'impugnable. El que pretén, per tant, l'Estat és interpretar les intencions, o, millor dit, pretén que ho faci un cop més el Tribunal Constitucional per donar una pàtina de seguretat legal a una decisió que és estrictament política. Un cop més, el desprestigiat tribunal es vol utilitzar com un instrument més, com una extensió, del poder executiu.
La impugnació és només un tast del camí d'obstacles que espera a un executiu català que es trobarà una ofensiva política i judicial d'intensitat creixent, si és que fins ara no havia estat intensa. Una intensitat que, ja s'està veient, no declinarà per més canvis que es produeixin en el lideratge de l'Estat espanyol. Si en alguna cosa estan d'acord els principals partits espanyols és que la sobirania del poble de Catalunya no té cap valor i és perseguible sense pietat. Ho ha manifestat el president en funcions, ho ha reblat el candidat a formar govern i ho ha secundat, com era d'esperar, el líder de Ciutadans. Catalunya va marxant i el que fa l'Estat espanyol és anar-la empenyent perquè no tingui cap ganes d'aturar la marxa.