Un incident que és un símptoma
Un incendi fortuït en unes deixalles acumulades en una estació abandonada de Renfe, a Barcelona, és l'origen d'un formidable caos ferroviari que va perjudicar desenes de milers de passatgers a tot el servei i que, de retruc, va causar problemes en la xarxa viària general. Molts passatgers van manifestar la seva irritació per un incident que ja no es pot qualificar d'aïllat. Tots els serveis públics tenen interrupcions, i els usuaris són conscients que hi ha una probabilitat d'haver de suportar alguns inconvenients. S'admet, si tal probabilitat és raonable. Però, per desgràcia, els incidents són la norma quan parlem de Renfe.
Els diferents operadors i representants dels ciutadans és van apressar a donar explicacions. Les d'Adif, la responsable màxima de les infraestructures, estacions abandonades incloses, semblaven més aviat una exculpació o un intent de traslladar responsabilitats pròpies. Altre cop se'n culpava els Mossos, com va passar arran del robatori de coure. No té cap sentit entrar en el joc de les acusacions encreuades. El que compta és que l'incident d'ahir és un símptoma de la situació a què ha arribat un servei essencial per la negligència contumaç dels governs d'Espanya.
El govern de Catalunya fa molt de temps que demana el traspàs total i complet de Renfe, però amb això no n'hi ha prou. El govern també hauria de fer-se càrrec de les infraestructures, amb la dotació econòmica necessària corresponent. I si Renfe i Adif es veuen incapaces de satisfer el servei, llavors el govern hauria de buscar un model que sí que ho fes. Aquesta condició només es pot satisfer de dues maneres: o canviant la llei ferroviària espanyola o amb la independència.