Un retorn obligat per la justícia
L'actual direcció de Bankia ha ofert de retornar els diners, més un interès de l'1%, als 200.000 particulars que van perdre la seva inversió en l'enganyosa oferta pública de subscripció del juliol del 2011. Bankia –en la qual es va integrar la Caixa Laietana– pren aquesta decisió després de les sentències del Suprem que deixen ben a la clara que pràcticament tots els accionistes particulars recuperaran els seus diners ja que havien invertit refiant-se d'una informació falsa. Bankia no vol eternitzar-se als jutjats i, alhora, està desitjosa que el seu nom deixi d'estar associat al conflicte.
Recentment, Bankia va fer unes provisions de 1.800 milions per si havia de retornar els diners. És possible que aquesta quantitat acabi sent insuficient si els grans inversors institucionals també reclamen. En principi, s'argumenta que tals inversors no haurien de tenir dret al retorn perquè aquests tenen prou capacitat per destriar el gra de la palla en la informació que se'ls va proporcionar. Però aquest argument ens porta a l'absurd que els inversors institucionals van comprar accions de Bankia sabent que estaven sent víctimes d'un engany.
El cas de Bankia, entitat que és pràcticament de titularitat pública i que es va beneficiar d'un rescat superior als 22.000 milions d'euros, és la demostració d'una mala praxi que se sostenia només perquè hi havia una abundància de diners que semblava que no s'havia d'acabar mai. Va fallar la inspecció del Banc d'Espanya, va fallar la vigilància de la Comisión Nacional de Valores i hi va haver una voluntat d'engany. El cas de Bankia és símptoma i conseqüència d'una tramoia que durant anys va voler fer passar el fum per prosperitat.