La UE traeix els seus principis
La creença que la Unió Europea (UE) s'adapta periòdicament a les circumstàncies de la història per continuar existint es va tornar a fer realitat aquest divendres a la nit quan els Vint-i-vuit van acceptar concedir un “estatus especial” a la Gran Bretanya, condició ‘sine qua non' perquè el primer ministre, David Cameron, tingui prou arguments i faci campanya a favor de mantenir el seu país a la UE en el referèndum que s'ha de celebrar el 23 de juny vinent. Les exigències britàniques han estat assumides gairebé al cent per cent per la resta d'estats membres en un perillós precedent per a la UE, perquè dóna peu, malgrat el que han assegurat en aquest sentit alguns dirigents, al fet que, en un futur pròxim, altres països optin per seguir el camí del Regne Unit. Malgrat això, la UE ha preferit acontentar els britànics, que han fet valer el seu pes econòmic i financer, per aconseguir els seus objectius. El problema, però, és que algunes de les concessions fetes a Cameron trenquen del tot el principi d'igualtat que hauria de regir a tota la UE i estableix, de manera clara i, per primer cop, regions a Europa on els ciutadans no tenen els mateixos drets comunitaris, un frau en tota regla als principis que han marcat la Unió des dels seus inicis.
L'acord per evitar l'anomenat ‘Brexit' deixa de nou ben clar que
la UE continua essent, malgrat les paraules i les bones intencions expressades pels seus dirigents, una simple unió d'estats incapaços de continuar sacrificant els seus interessos particulars pel bé comú europeu. És a dir, incapaços de construir una veritable unió política, econòmica i fiscal, l'únic camí que permetria Europa ser forta en un món en què la competència per ser al capdavant és cada cop més dura.