Situació poc satisfactòria per a la dona

Persones amb bona formació no troben feina, o si en troben, és precària i mal pagada. Aquesta és una descripció ja prou coneguda, però arriba a un extrem màxim quan la persona perjudicada és una dona. Més encara: segons l'estudi de l'Observatori Dona Empresa Economia i de la Cambra de Comerç de Barcelona, les dones tenen per terme mitjà més bona formació i qualificació que els homes, però en canvi ocupen posicions laborals inferiors i amb un salari més baix. Això fa que el fenomen que una persona tingui feina i, en canvi, visqui en la pobresa, sigui més probable quan l'afectat és una dona.

És evident que la solució d'aquesta situació feridora exigeix una millora general de l'economia i del mercat laboral. Però amb això no n'hi ha prou, perquè la desigualtat d'origen persisteix si no s'hi apliquen mesures correctores. Unes mesures que no només han de ser legals. Es pot millorar la situació relativa de les dones ocupades amb polítiques fiscals i amb una nova i millor organització laboral i dels horaris. Però qualsevol mesura oficial o empresarial fracassa si a més no hi ha canvis estructurals.

La situació comparativa de la dona ha millorat en l'últim segle, però encara estem lluny d'una igualtat real. Les dones topen amb un sostre de vidre. La llar i l'educació inicial dels fills recauen en molts casos i de manera exclusiva en elles. Més enllà de col·laborar en peu d'igualtat, cal que hi hagi un canvi en la mentalitat masculina. Un canvi que no s'aconsegueix amb la impartició d'una assignatura, sinó que exigeix la implicació de tota la societat. De moment, la insatisfacció per una situació que està lluny de ser la ideal és un bon estímul en aquesta direcció.