Ultradreta i política per als refugiats
L'èxit del nou populisme ultradretà d'Alternativa per Alemanya (AfD) en les eleccions en tres lands de diumenge passat a la república federal deixa molt tocada la cancellera Angela Merkel, a qui els electors han volgut castigar per la seva política d'acollida de centenars de milers de refugiats sirians. Una política que, curiosament, ha rebut també crítiques de l'ala més dretana del seu partit, la Unió Democratacristiana (CDU) i, en canvi, el suport de partits més a l'esquerra, com els Verds, guanyadors al ric land de Baden-Württemberg, on els electors haurien premiat la fidelitat al camí marcat per la cancellera i haurien rebutjat els candidats locals de CDU, contraris a ella.
Som, en tot cas, davant uns resultats preocupants que no són flor d'un dia i que, amb característiques similars, s'han produït o es produiran segurament en altres estats europeus, on la ultradreta s'aprofita del malestar generat pel fracàs de la política migratòria per créixer i començar a imposar el seu punt de vista xenòfob i intolerant. Un gir cap a l'extrema dreta de l'electorat europeu que només es pot aturar amb una política comuna i coherent vers els refugiats que arriben de l'horror en què s'ha convertit bona part de l'Orient Mitjà. Tot el contrari del que s'ha estat fent fins ara, en què Alemanya ha assumit el gruix de persones, mentre que la resta d'estats europeus s'ho miraven de lluny o, simplement, omplien de filats les seves fronteres. Com s'explica, sinó, que només mig miler de refugiats hagin arribat a Catalunya i pocs més s'hagin repartit a la resta de l'Estat en tots aquests mesos? Una política, en definitiva, vergonyosa que no solucionarà, ni de bon tros, l'acord amb Turquia que la UE preveu ratificar aquesta setmana. I, mentrestant, la xenofòbia creix.