Prepotència del PP fins al final
El govern espanyol no es vol sotmetre a cap control ni donar explicacions al Congrés dels Diputats amb el pretext que és en funcions. Una circumstància, per cert, que no el priva de presentar recursos contra tota legislació de Catalunya i de continuar amb la política recentralitzadora que el caracteritza. El penúltim incident, perquè encara n'hi haurà alguns en els pròxims dies, ve arran de l'acord de la UE amb Turquia. Ignorant les peticions del Congrés, Mariano Rajoy despatxarà l'afer amb una carta. Però anteriorment ha estat la negativa a sotmetre's a la regular sessió de control del govern.
El Partit Popular exigeix un ferm compliment de la llei als altres, però alhora mostra una gran capacitat d'interpretar-la al seu gust i conveniència. El menyspreu que el govern espanyol fa ara al Congrés –i que probablement seria objecte d'una furibunda campanya si aquests fets es donessin estant el PP a l'oposició– és senzillament l'indigne colofó a la manera de governar d'aquest partit en els últims quatre anys i escaig. Un estil prepotent, caracteritzat pel convenciment que només ell té la solució als greus problemes d'Espanya. Alhora és també una demostració que encara no ha digerit els resultats electorals. El PP afirma que l'última cita la va guanyar ell. Si és així, que provi a governar i que no descarregui en els altres la seva pròpia incapacitat i les seves limitacions.
Incapacitat i limitacions que deriven, un cop més, de la seva manera de governar. Si el PP no hagués abusat de la seva majoria i hagués buscat el màxim consens al Congrés en comptes d'imposar les seves tesis, ara tindria molt més fàcil el pacte. Però aquest concepte és desconegut en la política que es practica a
Espanya.