Cuba, davant dels nous temps

Tots els mitjans de comunicació vam coincidir ahir a qualificar d'històrica la visita del president nord-americà, Barack Obama, a Cuba i, certament, es fa difícil qualificar d'altra manera un viatge que ha de servir per tancar definitivament la guerra freda al continent americà. Després de més de cinquanta anys de relacions trencades, amenaces, bloqueig i enfrontaments, els Estats Units sembla que han entès que el seu paper de gendarme i controlador al continent els fa més mal que bé i tampoc impedeix que altres potències, com ara Rússia i la Xina, hi tinguin cada dia un paper més destacat. S'imposa, doncs, un canvi d'estratègia que Obama ha sabut llegir perfectament. Haver recuperat les relacions amb Cuba és un primer pas molt important en aquest nou camí, i difícilment hi haurà marxa enrere, malgrat l'oposició republicana i de la majoria de l'exili cubà als Estats Units. Els beneficis de reprendre relacions polítiques, però sobretot econòmiques, són tan destacables que només la ceguesa provocada per l'odi i el ressentiment cap al règim castrista poden impedir de veure'ls. D'altra banda, el fet que Obama viatgi amb un grup d'empresaris i que s'hagin iniciat també converses per compensar companyies i persones que van perdre propietats a Cuba són senyals evidents que estem en un camí de no-retorn que també abastarà, en el futur, canvis en les relacions amb altres països com ara Veneçuela.

Pel que fa a Cuba, el règim castrista es mou a càmera lenta, però es mou, que és el més important. Uns moviments que caldrà accelerar en un futur no gaire llunyà per posar fi, definitivament, a la repressió i la falta de llibertats polítiques a l'illa. El poble cubà no es mereix més patiment.