L'Europa que ha de sobreviure
La connexió dels terroristes suïcides de Brussel·les amb la delinqüència comuna i el fet que estiguessin pendents del compliment de severes condemnes de presó, han deixat al descobert les greus mancances de la policia belga. Unes mancances que afecten també el conjunt dels serveis de seguretat europeus, incapaços fins ara de coordinar de manera efectiva les seves bases de dades, fins al punt de permetre autèntics forats d'impunitat cruelment aprofitats per Estats Islàmic a l'hora de planificar i executar els seus atemptats. Aquesta és, doncs, la prioritat principal, impedir que les errades en matèria de seguretat serveixin per permetre noves accions terroristes per part d'un enemic que no dubtarà a repetir-les si se li presenta l'oportunitat. Però el gran repte europeu continua sent aconseguir autoprotegir-se sense renunciar als valors que li donen sentit.
Per tal de sobreviure és necessari que la UE faci examen de consciència i aprengui de les seves pròpies equivocacions sense caure en el parany dels extremismes. No és l'hora de la demagògia sinó de la fermesa. L'hora de barrar el pas als terroristes però també a la ultradreta, sempre amatent per escampar el discurs de la xenofòbia. En aquest sentit, la vergonyosa gestió de les onades de refugiats sirians ens encara novament al fracàs. Els fanàtics sicaris de Brussel·les van ser reclutats per Estat Islàmic als barris més desafavorits de la ciutat. Donar també l'esquena a les famílies desesperades que truquen a la nostra porta fugint de la guerra només pot servir per alimentar nous odis. A la policia li hem d'exigir que ens protegeixi i als polítics, que sàpiguen actualitzar un projecte de convivència que el fanatisme no pot derrotar.