Internacionalitzar el dret a decidir dels catalans

Alfons López Tena, director executiu de la plataforma Osona Decideix, òrgan de gestió electoral de les consultes sobiranistes d'aquella comarca, s'ha adreçat a diversos organismes internacionals per demanar-los que participin com a observadors en les consultes que tindran lloc a Osona el 13 de desembre vinent. N'hi ha que ho poden considerar una boutade –possiblement els mateixos que van qualificar d'anècdota el referèndum d'Arenys de Munt–, però la petició de López Tena forma part de l'estratègia àmpliament acceptada pels sobiranistes de tot arreu que el camí de Catalunya cap a la independència passa per la internacionalització de la reivindicació dels catalans. Des d'aquest punt de vista, aconseguir que representants d'altres països siguin presents a Catalunya quan es fa una convocatòria que pot acabar amb una votació massiva a favor de la independència és una manera senzilla d'explicar amb fets el que Espanya sistemàticament nega: la voluntat d'una part significativa de la població de Catalunya d'exercir lliurement el dret a l'autodeterminació, i de fer-ho en un context pacífic, malgrat que l'Estat espanyol no prevegi cap divisió en la seva integritat territorial. És evident que el camí de la plena sobirania del nostre país passa, avui i demà, per Europa. Sense el reconeixement dels estats europeus, Catalunya no es pot plantejar anar gaire lluny. La pressió de la comunitat internacional va ser decisiva per aconseguir que Kosova passés de regió autònoma a estat independent. El cas de Catalunya i d'Espanya són diferents, però sumar suports internacionals és igualment fonamental. Fins i tot, entre aquests suports, se n'haurien de trobar d'espanyols; seria decisiu.