El fracàs de convocar eleccions

D'aquí a dos mesos es tornaran a celebrar eleccions a l'Estat espanyol, uns comicis que són conseqüència de la incapacitat de les quatre forces polítiques majoritàries de teixir un pacte de governabilitat. En una Europa on són majoritaris els governs de coalició, el PP, el PSOE, Ciutadans i Podem s'han mostrat incapaços de fer l'exercici de responsabilitat que se'ls pressuposa envers els seus electors per mirar de cercar els punts de trobada necessaris per configurar un govern estable. Lluny d'això, ja des del minut u es van imposar línies vermelles i vetos en una demostració de la manca de voluntat de diàleg per trobar els consensos necessaris que fessin possible un acord de legislatura.

Els partits espanyols no han sabut llegir els resultats del 20-D, que feien del pacte la pedra angular per a un futur govern. No han sabut posar l'interès general per damunt del de partit en un moment delicat, quan encara no s'ha superat ni de bon tros una crisi econòmica que reclama un executiu ferm. En vista de les dificultats d'arribar a un pacte han triat el camí fàcil passant la responsabilitat als electors, sabedors, però, que d'aquí a dos mesos es poden trobar en la mateixa situació.

Potser caldria que miressin cap a Catalunya, on es demostra que el pacte és possible. La cultura del pacte dels governs tripartits, i que ara ha fet possible el de Junts pel Sí, amb el suport de la CUP. El pacte que permet que a Catalunya es treballi i s'avanci cap a la desconnexió, mentre a l'Estat espanyol un govern en funcions va tapant forats com pot en espera de la celebració d'unes noves eleccions que no són altra cosa que l'admissió dels partits espanyols de la impotència de no saber pactar.