Enemics de la llengua catalana
L'Estat espanyol és el principal enemic de les llengües que la mateixa Constitució considera cooficials juntament amb el castellà, segons es constata una vegada més amb el darrer informe de la Plataforma per la Llengua. D'acord amb aquesta diagnosi, durant el 2014 es van aprovar fins a cinquanta-una lleis que imposen l'ús de la llengua castellana en detriment de les altres. La conclusió positiva és que, malgrat aquests impediments legals, le llengua catalana s'expandeix a les xarxes socials i experimenta clars símptomes de millora al País Valencià, a les illes Balears i a la Franja de Ponent.
L'arrogància estatal en matèria lingüística menysprea també les directrius de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries. En aquest sentit, es constata el reiterat incompliment dels advertiments europeus per tal que es corregeixin mancances com la relativa al coneixement del català per part del personal de l'administració espanyola que treballa a Catalunya. Ni per voluntat pròpia ni per imperatiu comunitari, doncs, l'Estat espanyol no està disposat a permetre el legítim desenvolupament de la nostra llengua. Afortunadament, els catalanoparlants som tossuts, i l'ús social de la nostra llengua ajuda a compensar aquesta actitud obstruccionista més pròpia d'un règim dictatorial.
Quan la legalitat la desprotegeix, una llengua només pot salvar-se gràcies a la seva vitalitat. Aquesta ha estat al llarg de la història la raó que explica la supervivència del nostre idioma. La política d'immersió implantada a les escoles i la determinació política en aquesta matèria de tots els partits que fins ara han governat a Catalunya han fet la resta. Els enemics del català, però, no baixen la guàrdia.