Els EUA, encarats als seus dimonis
La possibilitat que Donald Trump arribi a la presidència dels Estats Units ha causat estupor entre les pròpies files republicanes, fins al punt que la dreta nord-americana planteja donar suport a la candidata demòcrata, Hillary Clinton. Després d'una cursa electoral farcida d'exabruptes, el llarg procés de les nominacions ha culminat amb la renúncia del principal competidor de Trump, Ted Cruz, que s'ha hagut de rendir a l'evidència que les proclames feixistes de l'empresari multimilionari exerceixen un innegable poder de seducció en una part de la societat dels Estats Units.
El fenomen no és nou. Als anys vuitanta un altre candidat republicà, Ronald Reagan, va emergir del descontentament econòmic per bastir un discurs conservador que vorejava la xenofòbia. Trump tan sols és un mal imitador, i el seu triomf en les nominacions republicanes demostra que la propaganda més tronada continua tenint un públic fidel. Altra cosa és que el cartell electoral dels republicans serveixi per mobilitzar l'electorat demòcrata i contribueixi a augmentar les expectatives de Clinton, que durant la precampanya ha manifestat serioses limitacions a l'hora de convèncer els votants més joves.
Mentrestant, la candidata demòcrata està consolidant el seu lideratge enfront de Bernie Sanders i acarona el somni de convertir-se en la primera dona que assoleixi la presidència. Tot plegat eleva el nivell d'interès d'unes eleccions que afecten de manera inevitable la resta del món. Pel que fa a la política interior, la bona marxa de la primera potència mundial repercuteix després en l'economia global. I quant a la política exterior, determina la fràgil estabilitat planetària.