Canvis en els serveis bancaris
El sistema financer de l'Estat espanyol fa dècades que està en un procés de reorganització. Les fusions registrades als anys vuitanta i noranta del segle passat en són una bona prova. Aquest procés hauria continuat, d'una manera tranquil·la i pautada durant un període més o menys llarg. Però la crisi provocada per l'anunciat esclat de la bombolla immobiliària ha fet que tal procés s'hagi precipitat. La seva manifestació més coneguda ha estat, a banda d'un rescat monstre, l'acceleració d'un forçat procés de fusions i desaparició de moltes entitats d'estalvis. Un procés també obligat perquè el marge de negoci de la banca disminueix.
Aquest fenomen té una conseqüència directa: la reducció d'oficines i de llocs de treball. Molts treballadors de la banca i de les caixes passen, doncs, a ser responsabilitat de la Seguretat Social. L'altra conseqüència és que els clients troben que cada vegada hi ha menys oficines al seu abast, fet que pot esdevenir un problema en zones de baixa densitat demogràfica. Es dóna la circumstància, a més, que els bancs i les caixes van adoptar un model de creixement fonamentat en l'expansió geogràfica, de manera que era molt fàcil trobar-se una agència a gairebé cada cantonada de les grans ciutats. Era un model d'expansió insòlit a Europa.
Eliminar oficines no equival necessàriament a donar pitjor servei, ja que les que queden poden ser més grans i amb més personal. En qualsevol cas, el consumidor serà lliure de triar qui li doni el millor servei. A més, la banca electrònica està irrompent amb força i es podrà constituir en una alternativa positiva, sempre que els bancs compleixin amb la seva obligació d'instruir els clients.