Veneçuela, en un perillós atzucac

Veneçuela, una de les perles d'Amèrica Llatina, país ric en petroli i recursos naturals, ha entrat en una espiral de despropòsits per part del govern i de l'oposició que, dia a dia, l'estimba en un pou que no sembla tenir fons. Només cal veure les xifres –una caiguda del 5,7% del PIB l'any 2015 i una inflació que ja arriba al 700%– per adonar-se que fa dies que l'economia veneçolana baixa pel pedregar, en un descens que, ara mateix, no sembla que pugui ser aturat per res ni per ningú. Ni per les sovint estrafolàries mesures del govern de Nicolás Maduro, ni per la pressió d'una oposició que s'hauria de preguntar si no ha portat les coses massa lluny en el seu intent de desbancar els chavistes. En tot cas, totes dues parts no semblen gaire preocupades, en la seva espiral política, pel patiment dels milions de veneçolans que afronten el dia a dia amb grans dificultats econòmiques, atur i botigues amb la majoria de les prestatgeries buides i mancades de molts productes bàsics.

L'enrocament en què s'han situat govern i oposició només pot agreujar la situació. L'oposició, que domina l'Assemblea Nacional, s'ha entestat en el referèndum per destituir Maduro, mentre que aquest no dubta a utilitzar la demagògia i el populisme per justificar una mala gestió de govern, sovint tacada de corrupció. La qüestió és que, tant als uns com als altres, els avalen les urnes, en un sistema constitucional que els veneçolans segurament s'hauran de replantejar en un futur, però que, de moment, manté el país en un perillós atzucac polític. Maduro no vol plegar perquè va guanyar les últimes eleccions presidencials, mentre que l'oposició se sent legitimada per demanar un canvi després d'haver guanyat la majoria a l'Assemblea Nacional.