Limitacions del nostre pressupost
El projecte de pressupost de Catalunya per a l'any 2016 ha entrat al Parlament molts mesos més tard del que hauria estat normal. Però el nostre país viu moments excepcionals. N'hi ha prou de recordar les negociacions que hi va haver per formar el primer govern, que té com a encàrrec avançar en la construcció de la independència. Ara bé: una administració, per molt sobiranista que sigui, necessita dotar-se d'un pressupost per governar; és a dir, per atendre les necessitats ciutadanes i fer funcionar els serveis. En aquesta dimensió, el projecte de pressupost que va presentar el vicepresident, Oriol Junqueras, es caracteritza per una notable sensibilitat social. Una sensibilitat que es pot atribuir a la pressió de la CUP, però que hi hauria aparegut igual tenint en compte que l'economia catalana funciona bé i que en els anys anteriors molts catalans han hagut de fer grans sacrificis que ara han de ser compensats.
No és el pressupost que es mereix Catalunya. Però això no és responsabilitat de la nostra administració, sigui quin sigui el seu color. El pressupost del 2016 torna a posar de manifest el limitat marge de maniobra de la nostra administració. Més enllà dels problemes que obligaran el govern a endeutar-se més, és evident que el nostre país assoliria el pressupost que necessita no ja si fos sobirà, que és l'aspiració de milions de catalans, sinó si el sistema de finançament fos just i no fóssim víctimes d'un espoli fiscal continuat. Però mentre no arriba el moment que Catalunya sigui la propietària de la clau de la caixa, és important, més que fer un pressupost realista, que es compleixin amb rigor. Mentre aconseguim la independència, cal demostrar que l'administrarem bé.