L'amenaça permanent dels focs

Els primers incendis forestals seriosos de la temporada han castigat les comarques de l'Urgell, el Bages i la Selva i, només gràcies a l'eficaç tasca dels serveis d'extinció i a la col·laboració de veïns i pagesos, han pogut ser controlats sense provocar danys personals. Però la facilitat amb què s'han propagat les flames ha posat de manifest que les condicions d'extrema sequera i d'altes temperatures tornen a formar un combinat letal davant el qual convé elevar al màxim la prevenció.

Som un país de grans superfícies boscoses i també amb l'herència d'urbanitzacions no sempre construïdes amb el grau de seny necessari per minimitzar el perill dels focs. Això augmenta el risc dels incendis, especialment durant els mesos de l'estiu, i obliga la ciutadania en general a observar comportaments responsables per tal de no contribuir a desencadenar aquesta mena de desastres naturals. Les primeres investigacions apunten cap a una cigarreta mal apagada com a possible origen de l'incendi de Sant Feliu Sasserra, al Bages i a una imprudència en el de Santa Coloma, a la Selva. Això significa que encara no hem après la lliçó i que no som del tot conscients de la fragilitat del nostre entorn. Per això són del tot pertinents les crides a la prudència realitzades des de la conselleria de l'Interior de la Generalitat i també des dels ajuntaments. I són igualment comprensibles les restriccions d'accés a determinades zones que, en cas de resultar afectades, es podrien convertir en rateres. La gran majoria dels focs tenen, per acció o per omissió, una relació directa amb la intervenció humana. Que puguem passar un estiu amb tranquil·litat, doncs, està més del que ens pensem a les nostres mans.