El costat fosc dels Estats Units
Murs, llei i ordre, aquestes tres paraules resumeixen el programa del candidat del Partit Republicà a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, que ha aconseguit la nominació després d'una campanya durant la qual ha excitat els temors més atàvics de la ciutadania i ha explotat en benefici propi sense cap mena de complex l'amenaça del terrorisme internacional. Però aquesta pot ser, precisament, l'arma que es giri en contra seva. La possibilitat que un conservador demagog ideològicament situat a la dreta de Ronald Reagan arribi a la Casa Blanca ha provocat una forta divisió interna al seu propi partit i a l'hora de la veritat pot acabar generant la desmobilització dels votants afins.
El que va començar com una aposta més aviat excèntrica per part d'un milionari format en una acadèmia militar, bocamoll i salvapàtries, ha esdevingut el pitjor malson per als qui van ser incapaços de compensar l'innegable carisma de Trump. De mica en mica, gràcies a una hàbil combinació d'oratòria incendiària i de populisme xenòfob, l'empresari s'ha imposat als altres candidats republicans i competirà cara a cara amb la presidenciable demòcrata, Hillary Clinton, molt debilitada per l'escàndol de l'ús de secrets d'estat a través dels seus correus privats. Clinton haurà de demostrar que la demagògia es pot combatre amb intel·ligència però també haurà d'esforçar-se molt per neutralitzar un missatge que busca seduir sobretot la classe mitjana de raça blanca. No es disputaran només la presidència, Trump no amaga que el seu objectiu és enfortir la posició de domini al Congrés però també influir en la designació dels jutges del Tribunal Suprem. És el poder en majúscules el que està en joc.