Estranya defensa de la democràcia

¿Es pot violentar la democràcia i el que de vegades es considera abusivament estat de dret en defensa de la democràcia? El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, entén que sí. Amb una depuració exprés de funcionaris i amb la suspensió de drets constitucionals –que en períodes normals ja estan prou limitats–, afirma que preservarà el règim democràtic. El que Erdogan defensarà en realitat serà el règim. El seu, que ja fa anys va iniciar una deriva autoritària que ara no farà sinó intensificar-se amb el pretext de la revolta militar.

Hi ha qui considera, a la vista del que està passant a Turquia, que el cop va ser promogut per Erdogan mateix. És una explicació esbiaixada, però també creixen les sospites que Erdogan en va tenir coneixement i no va fer res per tallar-lo. Al contrari: va fer-lo precipitar per assegurar-se que fracassés i poder utilitzar-lo per a l'operació que està duent a terme ara mateix. Una operació que consisteix a desfer-se de tots els elements militars i funcionarials que el destorben. Es tracta de fer fora aquells que se li oposen, però també els tebis o els poc entusiastes de la seva política.

Erdogan pot fer i desfer perquè se sent fort. Té el suport d'una part important de les classes mitjanes i urbanes perquè ha fet una política econòmica que els ha afavorit. En aquest punt, tant els països de l'OTAN com els de la Unió Europea han fet un trist paper. Van tardar a condemnar el cop d'estat, potser perquè ja els convenia que l'islamista Erdogan marxés. I ara hauran d'acotar el cap davant la deriva autoritària del règim turc perquè els interessa que el país no es desestabilitzi. Al capdavall, més arguments per impulsar l'euroescepticisme.