Sixena, un conflicte innecessari

Avui, 25 de juliol, és el dia que segons la sentència del jutjat de 1a instància d'Osca s'haurien de tornar les 97 obres del monestir de Sixena que hi ha al Museu de Lleida i al MNAC. El conseller Santi Vila ha assegurat que demà el Consell Executiu de la Generalitat acordarà el retorn de les 53 obres que hi ha dipositades al magatzem del MNAC, en canvi, no comenta res de les 44 que hi ha a Lleida, perquè si s'haguessin d'acabar retornant representaria perdre el sentit que té un museu que explica tant la història de les terres aragoneses com de les catalanes i, sobretot, de les que estan a mig camí: la Franja. La situació actual es va iniciar quan l'Església, influenciada per l'Opus en el mandat de Joan Pau II, va determinar que els límits eclesiàstics havien de coincidir amb els polítics i el monestir de Sixena, adscrit al bisbat de Lleida, va passar a dependre del de Barbastre. Una situació que no s'ha produït, per exemple, en l'aspecte sanitari, ja que els habitants de la Franja són atesos a l'hospital Arnau de Vilanova. I és que Lleida, Osca o Terol tenen una història comuna de territori de frontera.

En aquest conflicte, hi ha jugat un paper fonamental l'advocat Jorge Español, que va engrescar l'Ajuntament de Sixena i el govern d'Aragó a defensar uns drets, totalment discutibles, sobre unes obres d'art de diferent valor però que, sense la decidida actuació de la Generalitat, primer amb les pintures murals durant la Guerra Civil, i en els anys vuitanta i noranta quan va adquirir les 97 obres a les monges de Sixena, s'haurien disgregat totalment. Un altre contrasentit és que no totes les obres que hi ha a Catalunya estan afectades pel procés i, el que és més greu, que n'hi ha de disperses per diferents museus de l'Estat que no s'han reclamat.