Renfe com a marca Espanya
No passa dia sense que Renfe sigui notícia, i no perquè el seu índex de puntualitat i bon servei millori, sinó per tot el contrari. Hi ha algunes imatges d'usuaris, alguns dels quals gent gran, deambulant desconcertats per les vies i les andanes, que posen Renfe i la seva administració, Espanya, davant el mirall. Debades. Renfe té un dèficit crònic de manteniment i d'inversions en material, el qual està aflorant de la pitjor manera. L'administració espanyola promet periòdicament unes grans inversions que després s'incompleixen amb una varietat de pretextos.
Finalment, en el que és el súmmum del cinisme, veient que és impossible complir els horaris pel mal estat de les instal·lacions, l'administració espanyola vol imposar-ne un canvi. Com que és impossible millorar el servei, es tracta d'oficialitzar les deficiències tot incorporant-les als horaris. No menys cínica és l'aposta que alguns representants del PP als territoris de l'arc mediterrani fan ara a favor del corredor ferroviari. Aquesta és, també, la marca Espanya.
Davant d'aquesta situació i el nul interès de l'administració espanyola, el govern, l'Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis han signat un manifest i promouran accions per instar al compliment de les inversions compromeses i mai fetes o fetes a comptagotes. El que està passant amb Renfe és una mostra més de la consideració que a Madrid mereix el benestar dels catalans. Els quals, per cert, paguen el servei amb els seus bitllets i els seus impostos. Quan cada any es demana la independència del nostre país, es fa, també, en defensa dels trens dignes que els catalans ens mereixem.