El futur de les pensions públiques
El sistema públic de pensions, amb el sanitari i l'educatiu, són els tres principals pilars de l'estat del benestar. Per complir els compromisos amb els pensionistes, el govern espanyol ha hagut de recórrer diverses vegades al fons de reserva de la Seguretat Social, una guardiola que es va constituir en els moments d'expansió econòmica. Aquest instrument va arribar a un màxim de 66.000 milions i ara n'hi ha poc més de 24.000. Segons tots els càlculs, el fons podria quedar exhaurit d'aquí a un parell d'anys. Aquesta apel·lació al fons, en principi, no és alarmant, ja que es va constituir per als moments de necessitat.
El que sí que resulta alarmant és que en una situació de crisi estructural com la que es viu actualment ningú sap com es podrà reomplir aquest fons, si és que tal cosa és possible. En principi, el govern espanyol haurà d'afrontar l'any que ve i l'altre uns grans ajustaments fiscals que impediran aquesta recuperació. El discurs oficial, amb tot, és que les pensions públiques no estan en perill perquè l'economia i l'activitat s'està recuperant. Cert, però s'amaga el fet que molts llocs de treball són temporals, precaris i mal pagats. És a dir, que el que es cotitza no és, en termes comparatius, el mateix que es cotitzava abans de la gran crisi.
El govern espanyol, sigui quin sigui el seu color, ha d'afrontar ja aquesta qüestió, i no explicar el conte de la lletera. Ha de buscar solucions realistes a un problema que és molt complex. Unes solucions que no agradaran a qui les hagi de patir. És un problema que fa anys que s'hauria d'haver abordat. Però, quin serà el govern que s'atrevirà a disgustar el formidable col·lectiu electoral dels pensionistes?