La polèmica prohibició del ‘burquini'
La prohibició, en alguns municipis francesos, que les dones musulmanes es banyin a les seves platges amb l'anomenat ‘burquini', un banyador que només deixa al descobert la cara i els peus, tan sols es pot entendre en l'ambient de crispació i por que es viu a l'Estat veí després dels sagnats atemptats de caire islamista registrats els darrers mesos. Amb el cap fred, però, i lluny de la psicosi pels atemptats, no hi ha res que justifiqui una prohibició semblant. Ni a França ni a cap altre país. Com bé prou ha deixat ben clar el govern català, que cadascú es vesteixi com vulgui, sempre, naturalment, que l'elecció sigui lliure. Aquesta filosofia de llibertat és la que hauria de prevaldre sempre en qualsevol debat que afecti la manera de vestir dels ciutadans, i més si aquests invoquen una tradició o costum religiós, respectant el dret fonamental que és la llibertat religiosa. Vivim en una societat on la diversitat cultural és cada dia més àmplia, i aquesta és una realitat que els actors socials i l'administració no haurien d'oblidar mai.
En tot el debat del ‘burquini' o altres vestimentes musulmanes que tapen totalment o parcialment el cos de les dones, cal tenir ben present també el fet de fins a quin punt les dones que les usen ho fan amb total llibertat, com asseguren algunes d'elles, o si bé ho fan obligades en el marc d'una pressió social i religiosa que les menysté, les margina i les reprimeix, tal com succeeix en la majoria dels països àrabs i, malauradament, també en els països occidentals. Entre altres coses, cal no oblidar-ho, a causa d'unes normes elaborades per homes durant anys, sovint sense cap base en els llibres sagrats, i en unes societats on la dona no comptava pràcticament per a res.