L'aigua, entre el perill i l'oci

Mai com ara havíem tingut les nostres platges i les piscines públiques tan ben vigilades, sotmeses a un estricte reglament que estableix la quantitat de socorristes que hi ha d'haver i la tipologia que han de tenir les banderes que senyalitzen el perill. I, tot i això, aquesta temporada hem hagut de lamentar novament la pèrdua de vides humanes en aquests espais de lleure. Onze persones han mort a les platges catalanes, un balanç que es completa amb les quatre víctimes mortals –i dos menors més en estat crític– que s'han registrat en piscines, algunes privades, un àmbit que, a diferència d'altres països europeus, no està sotmès a cap normativa específica.

Tot plegat imposa una reflexió sobre el concepte de la seguretat personal que apliquem a l'hora de gaudir de l'aigua. Perquè és evident que l'eficàcia dels serveis de vigilància no ens ha de fer oblidar que hem de ser prudents a l'hora d'entrar al mar o de capbussar-nos a la piscina. Vigilar la digestió, aplicar-nos cremes protectores, evitar el contrast tèrmic i no refiar-nos de manera temerària de les nostres habilitats com a nedadors són normes d'inexcusable aplicació.

Tradicionalment, les campanyes de conscienciació institucionals s'han centrat a les carreteres, que cada any es cobren una xifra de víctimes molt més alta. Però potser ha arribat també l'hora d'incloure platges i piscines en aquesta mena de campanyes per fer que la gent s'adoni que capbussar-se és un acte plaent sempre que es faci amb responsabilitat. Capítol a part es mereixen les piscines privades perquè, desgraciadament, el balanç d'aquest any ens demostra que no podem deixar-les a l'abast dels menors sense vigilar-los.