LA SETMANA DE
El ‘Petit atles lingüístic', una recerca de 60 anys
L'obra, dirigida pel dialectòleg Joan Veny, publica ara el quart volum, extret de l'‘Atles lingüístic del domini català', una obra projectada el 1952 i encara inacabada
Un diccionari de sinònims ens dirà que blat de moro també es pot dir moresc, panís o blat dindi, però amb això no sabrem pas en quines contrades fan servir un terme o l'altre. Doncs aquesta informació, per exemple, és la que trobarem en el quart volum del Petit atles lingüístic del domini català, aquesta vegada dedicat exclusivament al lèxic del camp i dels conreus.
L'obra, publicada per l'Institut d'Estudis Catalans, conté un total de 121 mapes: 94 mapes lèxics, 26 de fonètics i un de comparatiu. I tot plegat és complementat amb un apartat de bibliografia, un glossari de terminologia lingüística i un índex dels mots comentats.
La informació que aporta aquest volum ha estat recollida en 190 localitats dels Països Catalans. Aquest volum és un dels deu que ha de contenir el Petit atles lingüístic del domini català. Els que ja s'han publicat tracten del cos humà i les malalties (volum 1); el vestit, la casa i les ocupacions domèstiques (volum 2); la família, el cicle de la vida, el món espiritual, els jocs, el temps cronològic, la meteorologia i la topografia (volum 3); i aquest darrer sobre el camp i els cultius (volum 4).
Una petita joia extreta d'un gran tresor. El Petit atles lingüístic del domini català és tan sols la versió més divulgativa d'una tasca ingent que té l'origen fa seixanta-dos anys: l'obra Atles lingüístic del domini català (ADLC).
L'any 1952 els filòlegs Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colón van anunciar la intenció d'elaborar un atles lingüístic del domini català. Al cap de dotze de preparació, el 1964 van començar les enquestes per a confegir aquesta obra, i no les van acabar fins al 1975. Sota la direcció de Badia i de Colón, els principals enquestadors foren Joan Martí i Castell, Lídia Pons, Joaquim Rafel i Joan Veny, que n'esdevingué director.
L'obra restà interrompuda per motius econòmics i professionals, però el 1989, arran de la reestructuració de l'Institut d'Estudis Catalans, l'ALDC fou acollit com un programa de recerca dins la Secció Filològica. Joan Veny i Lídia Pons encapçalaren el projecte, s'elaboraren els programes informàtics corresponents i es treballà en la introducció i el processament de les dades.
Un banc de dades de 475.425 registres
El resultat de les enquestes, un cop acabades, és extraordinari. A partir d'un qüestionari de 2.452 preguntes aplicat a 190 poblacions de tot el domini de llengua catalana, es van obtenir un conjunt ingent de respostes. En total, el banc de dades resultant consta de 475.425 registres, presentats en forma fonètica i en grafia convencional. Aquest arreplec de dades permet d'estudiar amb profunditat i fiabilitat la variació lèxica, fonètica, morfològica i sintàctica del català. A banda l'atles estricte, l'any 1998, aprofitant el material en brut es va editar l'Atles lingüístic del domini català: etnotextos del català oriental, un conjunt de texts enregistrats magnèticament que reprodueixen la parla espontània de les generacions més grans en les diverses modalitats de la llengua. El volum conté 152 texts, un glossari i una casset.
Detenen un vicepresident de l'eurocambra per haver cridat “Heil, Hitler”
El vicepresident del Parlament Europeu Jacek Protasiewicz va ser retingut a l'aeroport de Frankfurt per haver insultat dos agents de la duana dient-los nazis i proferint crits de “Heil, Hitler”. Els fets van tenir lloc dimarts, quan el polític polonès del grup del Partit Popular Europeu va deixar anar aquests insults a un policia i, segons testimonis que recull el diari sensacionalista alemany Bild, se'l veia considerablement begut i no s'aguantava dret. Després de l'incident, va ser retingut a les dependències de la policia a l'aeroport mateix, i quan el van identificar el van deixar en llibertat.
“Els catalans considerem il·legal la nostra annexió a la corona de Castella”
El president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont (@bertifas), ha estat entrevistat per VilaWeb dins la sèrie #CatalanTalk a Twitter. Interrogat sobre les aspiracions nacionals de Catalunya, Pont afirma: “Hi ha raons històriques; per exemple, considerem il·legal la nostra annexió a la corona de Castella. Va contra l'article tretzè del Tractat d'Utrecht (1713) i va ser resultat d'una guerra d'agressió. La corona espanyola va abolir la nostra política, les nostres institucions i la nostra llengua. No hem considerat mai que Espanya sigui la nostra nació. Abans del 1714 Catalunya era una entitat sobirana.”
Entren en una casa, hi roben una estelada, la cremen i ho publiquen a Facebook
Una família de Santa Agnès de Malanyanes, a la Roca del Vallès, ha denunciat que dilluns algú va entrar a casa seva, saltant la tanca, i va robar l'estelada que tenien hissada en un pal. Després, els autors van cremar l'estelada i van publicar les imatges a Facebook. Hores després, aquesta família va veure les imatges a la xarxa. Un dels membres de la família, Pere Miralles, membre del grup coordinador de l'ANC de Granollers, explicava que de moment no volen denunciar: “Volem que se sàpiga què ha passat, i que les autores vinguin, es disculpin i ens portin una estelada nova.”