A la tres
El sí de la CUP
“El suport de la CUP a Puigdemont serà paper mullat
si no hi ha un segon sí en el debat de política general i en el del pressupost
La diputada Anna Gabriel se'n va anar ahir a Els matins de TV3 i va dir allò que ja feia dies que esperàvem, i és que la CUP votarà que sí a la qüestió de confiança al president Puigdemont. Està molt bé, aquest sí de la CUP. Està molt bé perquè arriba just abans de la Diada (em sembla que cap de nosaltres tenia ganes que la Diada es convertís en un sí o un no a la qüestió de confiança a Puigdemont) i està molt bé perquè fa callar d'una vegada tots aquests unionistes que ja començaven a marejar-nos una altra vegada amb allò que res ens sortirà bé. Està molt bé el sí de la CUP que ens va avançar ahir Gabriel. Però estaria molt millor que ens digués que aquest sí és compartit per tota la CUP i que avui no comencem a veure piulades posant-hi matisos, i estaria molt bé que aquest sí anés clarament lligat a un compromís amb el pressupost i, posats a fer, amb les conclusions que hi hagi d'haver en el debat de política general que s'ha de celebrar entremig d'una cosa i l'altra. El celebro, jo, aquest sí de la CUP o de l'Anna Gabriel. Però saben què em passa? Que encara estic escarmentat del sí a la investidura de Puigdemont i el no al pressupost que va venir després. Celebro que Gabriel digués ahir que la reunió de divendres amb Puigdemont havia anat bé, i celebro que digués que hi ha “predisposició” a treballar pel pressupost. Perquè, no ens enganyem, un sí a la qüestió de confiança no significa res, absolutament res, si no va lligat amb una bona sintonia amb el govern de Junts pel Sí en el debat de política general i amb un sí al pressupost. I, això, no ho sabrem el 28 de setembre, sinó al cap d'unes quantes setmanes més. La CUP no hauria d'oblidar que, si aquest final de mes hi ha un debat sobre una qüestió de confiança al Parlament, és justament per això, perquè li vam perdre la confiança. Però a ells (o a elles, com els agrada dir a elles), i no pas a Puigdemont. La confiança, els ho recordava Neus Munté a principi d'agost, no es negocia. O es té o no es té. I ahir Anna Gabriel va fer el primer pas per recuperar-la. Benvingut sia.
