opinió
El tramvia per la Diagonal, i ara què?
En la connexió del tramvia, tan important com el què serà el com portar endavant aquesta actuació
Al final s'ha imposat l'evidència i després dels acords entre la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona s'uniran els dos tramvies a través de la Diagonal. L'actitud cega i obstruccionista de l'anterior alcalde deixa pas al que és evident, i el nou pacte permetrà dur a terme una actuació que tindrà una gran repercussió en la mobilitat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Però tan important com el què serà el com portar endavant aquesta actuació. He vist els estudis tècnics que l'Ajuntament ha penjat a internet, i com a responsable de la primera proposta de tramvia al llarg dels 10 quilòmetres de la Diagonal de Barcelona –plantejada a la fi dels anys vuitanta– em permeto fer unes propostes per ajudar que el projecte arribi a bon port.
En primer lloc, és necessària una majoria política sòlida a l'Ajuntament que doni suport a la remodelació de la Diagonal. L'experiència de fa sis anys ensenya els errors que no cal tornar a repetir.
En els estudis tècnics de l'Ajuntament s'apunten dues alternatives de la secció de la nova Diagonal, amb la circulació del tramvia i les bicicletes per una gran plataforma central. En una els tramvies circulen per l'eix central i en l'altra els tramvies circulen excèntrics, deixant només dos carrils de circulació per sentit de 2,5 m d'amplada.
Personalment crec que cal definir una nova secció de la Diagonal que no disminueixi dràsticament el pas dels vehicles privats (l'avinguda ha de continuar sent un eix bàsic de circulació –encara que no prioritari– pel fet de ser una de les poques vies que possibilita creuar la ciutat de punta a punta). L'ampliació de les voreres efectuada recentment entre la plaça Francesc Macià i el passeig de Gràcia podria perfectament mantenir-se i ha beneficiat la mobilitat dels vianants. No obstant els carrils bici podrien situar-se en aquestes voreres amples, segregats dels itineraris dels vianants. Segurament per poder conciliar tots els anteriors condicionants, serà necessari moure dues fileres d'arbrat cap al centre de l'avinguda (en la recent remodelació ja s'han substituït alguns espècimens que es trobaven en mal estat i sembla que molts altres arbres necessiten regeneració).
Han de crear-se una o diverses “taules” entre l'administració i els actors afectats. Com he indicat anteriorment, les línies bàsiques del projecte han de ser assumides i defensades per una majoria política municipal, però hi ha multitud d'aspectes que poden ser analitzats i consensuats amb els diversos implicats en l'operació. Entre aquests cal assenyalar Transports Metropolitans de Barcelona, els residents i comerciants de la zona, els ciclistes, les empreses de distribució de mercaderies, l'associació d'automobilistes… Aquestes “taules” seran també útils per –en el futur– realitzar el seguiment de les obres, aspecte gens menyspreable de l'actuació.
Avui dia l'Ajuntament de Barcelona té “múscul econòmic” per assumir la inversió de l'obra civil, deixant al concessionari la compra de nous tramvies per al funcionament de la línia. No obstant això la connexió del Trambaix i el Trambesòs aportarà molts més viatgers, la qual cosa exigeix renegociar la compensació econòmica que actualment es paga al concessionari (si es té capacitat econòmica per finançar la inversió, és millor que l'administració l'afronti, i amb això redueix les despeses corrents que permeten abordar altres necessitats).
Finalment, dos aspectes puntuals però rellevants en la concreció del projecte. Els combois han de circular en superfície (de fet això és un dels punts forts del tramvia), excepte a la plaça Francesc Macià, on hauria de construir-se un curt túnel (amb estació inclosa) amb la finalitat de no col·lapsar aquesta ròtula bàsica per a la circulació. Actualment existeix tecnologia per fer circular els tramvies sense catenària. Per tant els nous vehicles que cal adquirir (en ser més llargues les línies i tenir més viatgers, cal ampliar el nombre de tramvies) haurien d'estar dotats d'aquesta tecnologia, cosa que permetria millorar l'estètica del tram central de la Diagonal.
En definitiva, espero que aquestes propostes serveixin per recolzar el projecte de connexió dels tramvies pel tram central de la Diagonal, projecte que tindrà efectes beneficiosos per a la mobilitat i també per a la sostenibilitat de Barcelona i els municipis de la seva àrea metropolitana.