Ni se'ls acudeixi

Ja era hora. S'ha acabat aquest parèntesi tediós i avorrit (tampoc no és que em preocupi gaire, la veritat) en la política espanyola i en aquest no govern que tenen. Aquest vespre sabrem què ha passat a les eleccions al País Basc i a Galícia i s'hauran resolt algunes incògnites més. Veurem si es compleixen les previsions que Podem guanyarà la batalla al PSOE als dos llocs (els recordo que a les darreres eleccions generals no hi va haver el sorpasso anunciat), veurem què fa el PP a Galícia (no fos cas que ja tinguem substitut de Rajoy en forma de Feijóo) i veurem què passa al País Basc amb la candidatura no encapçalada per Otegi. Veurem, doncs, a partir d'aquí què passa: si entrem en una altra espiral de negociacions encapçalades altre cop per un Pedro Sánchez acorralat pels seus, o si tot plegat s'acaba un altre cop amb un “qui dia passa, any empeny” i unes noves eleccions amb nadales de fons. Serà bonic de veure. Sempre és bonic de veure-ho, com funciona Espanya, amb aquesta gran capacitat de diàleg que tenen els partits, aquesta habilitat que tenen per posar-se d'acord i formar governs units pel bé de la pàtria. Avui, deia, s'aclariran moltes incògnites. L'única cosa que no canviarà és que el PDC i ERC tenen (8+9) 17 diputats al Congrés que en algun moment poden ser clau. Jo només els demano una cosa: si es dóna el cas i l'aritmètica, no obrin, si us plau, la porta a cap possibilitat que d'entrada no contempli i posi damunt la taula un referèndum. Ja ho sé, que ho han dit del dret i del revés, que la línia vermella en la negociació és un referèndum. Però com que tots plegats ja fa anys que voltem, i som gats escaldats, els ho avisem amb temps. Ni se'ls acudeixi, senyors del PDC i senyors d'ERC, de fer marxa enrere a canvi de segons què. Per moltes ganes que tots plegats tinguem de perdre de vista Rajoy i tots aquests seus ministres perdonavides que ens donen lliçons. Un relleu a Madrid, com deien aquesta setmana Iceta o Rabell en els articles que han publicat en aquest diari, canviaria, certament, el panorama. Segur. Però el referèndum ha de ser sempre sobre la taula. Siguin conscients, si us plau, de la factura que els seus mateixos els passaran si no és així. Abandonin les temptacions.