Una actriu jueva

Ronit Elkabetz és “el rostre i l'encarnació moral” del nou cinema israelià, com afirma el crític Ariel Schweitzer, que, diumenge a Barcelona, va presentar una sessió d'homenatge a l'actriu, que va morir el 17 d'abril passat amb només 51 anys. Va ser un acte a la Filmoteca programat pel Festival de Cinema Jueu, que, com en cada edició, reuneix films d'aquest nou cinema israelià que, contrariant prejudicis i supòsits, construeix un mirall crític de la societat israeliana i d'un estat que imposa la seva violència negant l'agressió als palestins. Ariel Schwitzer, un crític i historiador del cinema que viu entre París i Tel-Aviv, és un estudiós del nou cine israelià, que, reflectint la societat israeliana i afrontant-ne tabús, fa present el masclisme arrelat en el sionisme, la complexitat del tema religiós, les desigualtats socials, la multiculturalitat, l'homosexualitat. Aquest nou cinema israelià arriba parcialment a les pantalles comercials de l'Estat espanyol i és per això que Ronit Elkabetz és relativament desconeguda entre nosaltres. Potser la recordaran a La banda ens visita, on interpreta la cambrera d'un establiment en un poble israelià perdut on hi arriba una banda musical egípcia. Un film a favor de l'entesa que afirma els vincles culturals entre àrabs i jueus. O potser l'han vist al film que va projectar-se com a homenatge: GETT/El divorci de Vivianne Asalem, en el qual, dirigit per ella mateixa i el seu germà Shlomi, interpreta una dona que vol divorciar-se però no pot fer-ho perquè, emparant-lo la llei, el marit no ho vol. A Israel només hi ha matrimoni (i divorci) religiós: una concessió fundacional de l'estat al poder religiós. En el debat posterior, Schwitzer va explicar que el film va causar un debat en una societat que necessita la separació entre religió i estat. GETT és un poderós llegat d'una actriu que va exercir l'ofici amb una militància feminista i social: el rostre, la moral d'un nou cinema.